El Gal·lès

 
He volgut parlar del gal·lès perquè si estem a Gal·les, es el més lògic per parlar...(suposo).

La veritat, es que la primera vegada que vaig veure alguna cosa escrita en gal·lès, em semblava que ho haguessin escrit teclejant a l'atzar! Però ara que ja porto uns 2 mesos a l'escola, ja comença a tenir una mica de lògica, de fet, podria dir que en algunes coses s'assembla  més al català que a l'anglès i tot! Principalment, per la fonètica:

En anglès, hi ha unes quantes regles de com pronunciar, i 10.000 excepcions, però per sort, amb el gal·les i el català, hi ha regles, i algunes excepcions, així que quan t'aprens les regles, només has de llegir seguint-les, i ja està! :)

A l'escola també s'utilitza el gal·les fora de les lliçons establertes: quan escrivim les dates, quan diem bon dia o gràcies, i algunes coses més; a les botigues, parcs, o a qualsevol altre lloc, els cartells també estan escrits en anglès i gal·les.

Una cosa dolenta del gal·lès, és que quan escrius qualsevol cosa, ocupa casi el doble que en català o anglès. Per exemple: en català, després de demanar alguna cosa, diem si us plau, en anglès please, que son paraules curtetes, però en gal·les, es diu os gwelwch yn dda! (sembla èlfic). Un dia vaig anar a un parc on hi havia unes màquines per fer esport, i al davant d'aquestes, unes plaques metàl·liques amb les instruccions de cada màquina. En una, l'explicació en anglès ocupava 3 línies i mitja, i la mateixa explicació en gal·lès n'ocupava 6!

Per ultim, us vull dir un fact, una curiositat, una cosa rara o graciosa (com preferiu dir-li). Doncs el cas es que no se si hi ha un poble amb el nom mes llarg que aquest: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch.

NO es una broma! Existeix de veritat, si no t'ho creus busca-ho a Google i si no, mirat aquest vídeo del telenotícies de Gal·les!

                

 

Primer dia d'escola

Se que normalment l'escola es comença al setembre i no al juliol, però el director de l'escola de secundària va dir que era millor que jo comences l'ultima setmana de curs perquè així ja em coneixeria l'escola pel curs vinent.

Aquí gairebé totes les escoles fan portar uniforme als alumnes, així que desprès de llegir-nos tot el paper on deia que havíem de portar i que no, els meus pares i jo vam anar a comprar el meu primer uniforme! El fet de que tothom va igual no m'agrada gaire perquè es difícil trobar a algú quan el busques, Peró alhora, em fa molta gràcia perquè son com clons :). El de la meva escola m'agrada bastant, perquè es blanc i negre, amb la corbata lila.

El primer dia em van ensenyar l'escola, i després, van fer que dues noies m'acompanyassin a la classe, on hi havien la resta d'alumnes. Tothom va començar a parlar entre ells i alguns em preguntaven coses. La veritat es que no vaig entendre gaires coses, simplement somreia i deia que si. Però això de dir que si a tot el que no entenia no ho he tornat a fer, perquè es bastant arriscat (exemple: -Em pagues el dinar? -Si) i a vegades no quadra amb la pregunta (exemple: -Com et dius? -Si).

Em van donar una targeta electrònica on hi vaig haver de "carregar" diners per a pagar el dinar. Un dia, amb el meu accent tan "entenedor", vaig demanar peix, però em van donar pa de pessic. Desprès d'haver-me'l menjat, va venir el cap d'estudis i em va dir que m'havia oblidat d'agafar el peix, així que vaig acabar menjant primer les postres, i desprès el 1r plat... De totes maneres continuaré arriscant-me a demanar diferents coses, encara que no m'entenguin, o sinó, acabaré menjant sempre el mateix.

Un país diferent

Vam arribar a Gal·les el divendres. Vam anar a una fonda perquè al primer dia encara no teníem les claus de casa. El mateix dia, després de descarregar les maletes i l'equipatge de mà, vam anar a fer un passeig per la zona. Amb tot el que he vist o m'han explicat, he agafat les coses més interessants per explicar-vos-les:

• Aquí, al Regne Unit, tot és molt diferent: en comptes de litres hi ha pintes, els quilòmetres són milles, els euros són lliures, els cèntims són penics...

• Els carrers són com un laberint ple de camins sense sortida. Crec que més d'una vegada vam haver de fer mitja volta i tornar enrere perquè havíem entrat a un carrer sense sortida.

• Els cotxes condueixen per l'esquerra, i el volant està a la dreta. Fa poc, per la carretera, vaig veure una dona, dins d'un cotxe mirant el mòvil. Estava asseguda al seient esquerra, i com que a Catalunya, és on està el volant, em vaig fer un susto perque pensava que la dona estava conduint amb el mòvil sense mirar al davant. Després vam adelantar el cotxe i vaig recordar que a Regne Unit tenen el volant a la dreta. 

• Sabeu aquelles pel·lícules on se sent la música de la camioneta de gelats i després aquesta apareix, s'atura al costat d'una vorera, obra la finestra que no és de vidre i fa de mostrador, i comença a vendre gelats? Doncs aquesta mateixa escena ens va passar a nosaltres! Mai hagués dit que trobaríem camionetes de gelats.

Mudança, capses i maletes

Sempre que feu algun viatge (a més si és llarg), us emporteu roba, potser joguines, altres objectes, records, etc. Així que nosaltres hem fet el mateix. Els meus pares em van donar dues capses de mudança: 

• capsa per a roba. Hi he posat roba d'hivern, (anoracs, jerseis, samarretes gruixudes, pantalons llargs, mitjons, botes d'aigua, etc.). 

• capsa per a objectes. Per no endur-me totes les coses de la meva habitació, per cada objecte m'he fet aquesta pregunta:                                    

• Creus que a Gal·les ho faràs servir? Si la resposta ha sigut no, no m'ho he endut, si ha sigut sí m'he fet aquesta altra pregunta:                                    
• En aquests últims 3 mesos ho he fet servir? Si la resposta ha sigut sí, m'ho he endut, si ha sigut no, no (sense contar alguna excepció...).

Segurament les capses arribaran a Gal·les pocs dies després d'arribar nosaltres. Aproximadament, hi ha 1 probabilitat entre 100 de que es perdin o que arribin fetes malbé.

Seguidament les maletes. Aquestes van amb l'avió, però a la bodega, així que no hem de posar res gaire valuós, ja que t'ho poden robar.

• maleta. Hi he posat roba d'estiu, (samarretes de màniga curta, pantalons curts, sandàlies, etc.)

La maleta gairebé sempre arriba al mateix moment que tu. Per això aquí hi he posat la roba d'estiu, i la d'hivern a les capses, ja que en aquesta època de l'any prefereixo tenir abans roba d'estiu que d'hivern. Hi ha un 5% de probabilitats de que et robin alguna cosa de dins o que s'hagi fet malbé.

Finalment equipatge de mà. Aquestes també van a l'avió, però a la cabina, així que si no ets maldestre ni despistat, segur que no la perds. Aquí hem de posar coses valuoses.

• equipatge de mà. Hi he posat un regal que em van fer els meus amics, el meu diari, records, etc.

Les coses valuoses com els records, si es perden, no es poden recuperar amb diners. Per això les hem de posar al lloc més segur, en aquest cas, l'equipatge de mà. És gairebé impossible que ho perdis (a no ser que siguis molt maldestre i despistat).

Bandera de Gal·les

 
Segons la llegenda, l'origen del drac vermell representat en la bandera de Gal·les prové d'un antiquíssim conflicte entre dues d'aquestes bèsties, una blanca i una vermella.

Del drac blanc es deia que era l'encarnació del mal. També es deia que els constants enfrontaments entre aquests dos dracs provocaven danys en els humans, i es creia que el simple so que emetien quan lluitaven era suficient per deixar als que el escoltessin sense descendència.

Llud, el llavors monarca de la Gran Bretanya va demanar consell al seu germà Llefelys per trobar una solució a aquest gran conflicte. Aquest li va proposar fer un enorme forat en el centre del regne i després omplir-lo de hidromel (una beguda alcohòlica d'aquella època), perquè els dracs s'emborratxessin i després fossin més fàcils d'abatre. El seu pla va funcionar a mitges, ja que les dues bèsties van quedar atrapades al forat durant segles, però tot i això continuaven vives.

Molt temps després un nou rei anomenat Gwrtheyrn decideix construir un gran castell justament sobre el forat on hi havia els dracs. Va descobrir les dues criatures que encara estaven vives i va demanar consell al Mag Merlín, qui va aconsellar l'alliberament de les bèsties perquè poguessin continuar amb la seva batalla. Un cop lliures, la lluita entre les dues criatures va acabar amb la victòria del drac vermell, de manera que segles més tard, el rei Wthyr Bendragon (o Uther Pendragon, pare del mític Artur de Camelot) va decidir prendre la figura del drac vermell com a emblema del país de Gal·les.

Com ja he dit abans, és una llegenda, així que no tot és veritat. Quan he vist escrit "Mag Merlín", i després "pare del mític Artur de Camelot", m'he sorprès molt, no sabia que eren de Gal·les!  És curiós, aquests antics personatges participen en dues llegendes!

Falten 9 dies

Només falten 9 dies per morir-me.

No, és broma, el que passa és que d'aquí 9 dies aniré a Gal·les (amb la meva família), per quedar-me a viure allà, durant un any!

Per cert, Gal·les està a Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nort. Suposo que ja ho haureu deduït pel títol del blog, però ho dic per si de cas algú no s'ha adonat.

Tinc moltes ganes d'anar, però també tinc por, ja que no soc cap experta de l'anglès, ni molt menys. Tot i que, evidentment, a l' escola d'aquí ja feia anglès, crec que anar a Gal·les, on parlen anglès pel carrer, l'escola, la tele, a les botigues... serà molt més difícil que estar atent a classe i fer un examen.

Em vaig assabentar de que m'anava a Gal·les l'estiu passat. Al principi estava enfadada perquè aquí tinc amics i familiars, i no els podré veure durant un any. Però després vaig veure que no era tant mala idea això d'anar a Gal·les, i que igualment podia seguir en contacte amb ells, per videotrucades, missatges, etc.